Avui a ràdio 4 he sentit al ex conseller d’ “Educació”
que venia a parlar del seu llibre. Això no ha estat excusa per no parlar de
l'actualitat. Clar és, des del seu punt de vista (watchtower) privilegiat.
Amb molta raó ha dit que la marxa enrere de la
llei Wert no ha estat tant pel rebuig al carrer i a les aules, sinó per la
posició en fals en que quedaria el “gobierno” davant d'un informe per escrit
contrari per part del seu polititzat consell consultiu. Ha dit que el pp ha
demostrat sempre tenir poca sensibilitat envers el carrer.
No recorda la insensibilitat manifestada per ell
davant de al menys tres vagues d’Ensenyament, en les que no va moure ni una
mica les seves posicions, i ens va colar una llei que obria el camp a la
privatització de l'escola pública i rebaixava encara més els drets laborals
d'interins i substituts.
També ha parlat dels sindicats d’Ensenyament, que
es consideren amos de l'escola pública (segons diu), i que pretenen opinar de
com ha de ser l'ensenyament quan tan sols els interessa defendre els interessos
laborals dels professors.
Hi ha molt que parlar dels sindicats i de com
estan d'apoltronats. Però amb els seus arguments, ell, com a patronal del
professorat, també perd objectivitat per discutir lleis d’Ensenyament.
Compte en les argumentacions simplistes, que les
carrega el dimoni.